1. L'aparell respiratori humà. És l'aparell encarregat de captar l'oxigen (O2) de
l'aire i de desprendre el diòxid de carboni (CO2) que es produeix durant la
respiració mitocondrial.
2. Parts de l'aparell respiratori. L'aparell respiratori humà està
constituït per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, els dos
bronquis i els dos pulmons.Els bronquis a l'entrar en els pulmons es ramifiquen
apareixent els bronquíols, que es tornen a ramificar entrant cadascun en un
lobulet, on al ramificar-se de nou formen els capil·lars bronquials que acaben
en els sàculs pulmonars, les parets dels quals presenten expansions globoses
cridades alvèols pulmonars. Amés les fosses nasals, la tràquea, els
bronquis i els bronquíols presenten internament cèl·lules ciliades que mouen el
moc cap a la faringe d'on per deglució passarà a l'esòfag.
Anatomia
de l'aparell respiratori humà
1. Orificis nasals. Són dos orificis que comuniquen l'exterior amb
les finestres nasals, a l'interior de les quals hi ha uns pèls que
filtren l'aire i unes glàndules secretores de moc que retenen la pols
i humitegen l'aire.
2. Fosses nasals. Són dos àmplies cavitats situades sobre la
cavitat bucal. En el seu interior presenten uns replecs anomenats cornets,
que frenen el pas de l'aire, afavorint així la seva humidificació i
escalfament.
3. Faringe. Conducte d'uns 14cm que permet la
comunicació entre les fosses nasals, la cavitat bucal,
l'oïda mitjà (a través de les trompes d'Eustaqui), lalaringe i
l'esòfag.


4. Boca. Permet l'entrada
d'aire però sense el filtrat de pols i l'humidificació que proporcionen les
fosses nasals.
5. Llengua. Aquest òrgan estreny
l'aliment contra el paladar per introduir els aliments.
6. Epiglotis. És una llengüeta que quan és empesa per un bol alimentici s'abat sobre la glotis tancant-la i impedint així que l'aliment s'introdueixi dintre de la tràquea.
6. Epiglotis. És una llengüeta que quan és empesa per un bol alimentici s'abat sobre la glotis tancant-la i impedint així que l'aliment s'introdueixi dintre de la tràquea.

7. Laringe. És un curt conducte d'uns
4cm de longitud que conté les cordes vocals.
8. Cordes vocals. Són dos replecs musculars i fibrosos
que hi ha a l'interior de la laringe.

L'espai que hi ha entre elles es denomina glotis i dóna pas a la tràquea. Constitueixen l'òrgan fonador dels humans
11. Tràquea. Conducte d'uns 12cm de longitud i 2cm de diàmetre, constituït per una sèrie de cartílags anulars tancats per darrere per fibres musculars, per a evitar així frecs amb l'esòfag quan per aquest passen aliments.
L'espai que hi ha entre elles es denomina glotis i dóna pas a la tràquea. Constitueixen l'òrgan fonador dels humans
11. Tràquea. Conducte d'uns 12cm de longitud i 2cm de diàmetre, constituït per una sèrie de cartílags anulars tancats per darrere per fibres musculars, per a evitar així frecs amb l'esòfag quan per aquest passen aliments.
12. Pulmons. El dret té tres lòbuls i
l'esquerre només dos.
13. Artèria pulmonar. Conté sang
pobra en oxigen i rica en diòxid de carboni que es mou des del cor cap als
pulmons.
14. Vena pulmonar. Conté sang rica en oxigen i pobra en diòxid de carboni que es mou des dels pulmons cap al cor.

14. Vena pulmonar. Conté sang rica en oxigen i pobra en diòxid de carboni que es mou des dels pulmons cap al cor.

15. Músculs intercostals externs. Són els
que aixequen les costelles per augmentar el volum de la cavitat toràcica i així
produir l'inspiració.
16. Pleures. Són dues membranes que envolten els
pulmons. L'espai que hi ha entre elles està ple de l'anomenat líquid pleural.
La seva finalitat és evitar el frec entre els pulmons i les costelles.
18. Cavitat toràcica. És la cavitat formada per les costelles i
l'estèrnum on s'allotgen els pulmons.
19. Bronquis. Són els dos conductes en
els que es bifurca la tràquea.
20. Bronquíols. Les últimes ramificacions originen els anomenats capil·lars bronquials que
finalitzen en els sàculs pulmonars, que són cavitats amb nombroses expansions
globoses denominades alvèols pulmonars. Considerant els dos pulmons hi ha uns
500 milions d'alvèols.
21. Cavitat cardíaca. És on s'allotja el cor.
22. Diafragma. És tracta d'una membrana
musculosa que durant la inspiració descendeix permetent la dilatació pulmonar i
durant l'espiració ascendeix afavorint el buidatge dels pulmons.
4. La respiració externa en els humans. La respiració externa o ventilació comprèn
les tres següents etapes:
1. Inspiració. En ella els músculs
intercostals externs es contrauen i pugen les costelles i l'estèrnum, i
eldiafragma descendeix. Tot aixòaugmenta la capacitat de la caixa toràcica,
provocant que els pulmons es dilatin i entri aire ric en O2.
2. Intercanvi de gasos. En ella l'aire
ric en O2 arriba
fins els alvèols pulmonar, les parets dels quals són tan fines que permeten
l'intercanvi gasós. Com estan recoberts de fins capil·lars sanguinis que
contenen sang carregada de CO2 i pobre en O2, el CO2 passa a l'interior dels alvèols i l'O2 passa a la
sang que hi ha en els capil·lars sanguinis.
3. Expiració. En ella els músculs
intercostals externs es relaxen i les costelles i l'estèrnum baixen, i
eldiafragma ascendeix. Tot això disminueix la capacitat de la caixa toràcica,
provocant que els pulmons es contreguin i, per tant, que surti aire ric en CO2.
5. L'intercanvi gasós. Les
característiques de l'intercanvi gasós que es produeix als alvèols pulmonars
són:
1) La sang procedent del cor que arriba als capil·lars sanguinis
que recobreixen els alvèols pulmonarsestà carregada de diòxid de carboni i
conté molt poca quantitat d'oxigen.
2) Al alvèols pulmonars arriba aire procedent
de l'exterior que és ric en oxigen. També arriba diòxid de carboni procedent
dels capil·lars sanguinis. El resultat és una barreja de gasos en que predomina
l'oxigen.
3) La distància que hi ha entre els gasos
continguts a l'interior dels alvèols pulmonars i els gasos continguts a
l'interior dels capil·lars sanguinis és molt petita, només 0,6 micres (0,6µ) i
les parets que els separen són permeables a ells.
4) La sang que surt dels capil·lars sanguinis
que recobreixen els alvèols pulmonars cap al cor és rica en oxigen i molt pobre
en diòxid de carboni.
6. La
capacitat pulmonar
Volum corrent (VC). Es el volum
d'aire que normalment entra en una inspiració o surt en una expiració. En els
homes és 0,5 litres.
Volum de la reserva inspiratòria (VRI). És el volum d'aire que entra de més en una inspiració forçada. En els
homes és 3 litres.
Volum de la reserva expiratòria (VRE). És el volum d'aire que surt de més en una expiració forçada. En els homes
és 1 litre.
Capacitat vital (CV). És el volum d'aire que es pot expirar després d'una
inspiració forçada. Equival a la suma dels tres anterior volums (VC + VRI + VRE
= CV).
Volum residual (VR). És el volum
d'aire que sempre resta a l'interior del pulmons. En els homes és de 1,5
litres.
Capacitat pulmonar total (CPT). És la
màxima quantitat d'aire que poden acollir els pulmons. En el home són 6 litres.
Les
principals són:
•
Insuficiència respiratòria. Disminució de la capacitat pulmonar per a intercanviar gasos. Pot ser
causada pels dipòsits de quitrà del tabac sobre la superfície respiratòria, per
asma, per infeccions, etc.
•
Asma bronquial.
Contracció sobtada dels músculs bronquials generalment deguda a una reacció
al·lèrgica. Provoca una sensació d'ofec molt desagradable.
•
Edema pulmonar.
Infiltració d'un líquid serós que envaeix l'interior dels pulmons provocant
insuficiència respiratòria.
•
Infart de pulmó. Dolor
molt fort al pit provocat per embòlia pulmonar, és a dir per un coàgul que
obstrueix un vas que aporta sang als teixits pulmonars.
Malalties infeccioses. Segons el tram afectat es diferencien
les següents malalties: sinusitis, amigdalitis, faringitis, laringitis,
bronquitis, pleuritis (pleures), pulmonia o pneumònia. A més cal citar la
tuberculosi (infecció produïda pel bacil de Koch que dóna lloc a la formació de
cavernes en els pulmons) i la tos ferina (tos convulsiva, afecta a lactants i
nens petits).


No hay comentarios:
Publicar un comentario